PRÀCTICA 5 - "UNA CLASE DIVIDIDA"

-         Preguntes a debat:

En el reportatge tots els infants apareixen com a vulnerables davant els efectes del prejudici racial.

a)      Quins efectes va produir en els nens i les nenes que es trobaven en la posició superior i quins eren els efectes en els nens i nenes que es trobaven en la posició inferior?

La primera situació va ser que,mitjançant l’autoritat de la professora, els hi suposa el cas pràctic de que  els nens d’ulls blaus eren d’una posició superior i els d’ulls marrons d’una posició inferior:

Posició superior: Els nois d’ulls blaus es creien més llestos, forts,autoritaris, especials... en definitiva, es sentien millors que els nens d’ulls marrons.

Posició inferior:  Els nois d’ulls marrons es sentien totalment discriminats, trobant-se amb el sentiment de ser exactament iguals que els nens d’ulls blaus però amb la impotència de no poder reclamar res i haver de resignar-se de forma injusta i sotmetre’s sota l’autoritat dels nens que tenen els nens d’ulls blaus.

Pensaven que tot lo dolent els hi passava a ells, com si els hi haguessin arrancat la seva llibertat i quedant-se en un estat que ni tant sols donava forces per revelar-se.

La professora, per a que els nens es donin compte de la desigualtat, juga amb els següents factors:
- Diu que els alumnes d’ulls blaus son millors que els dels ulls marrons
- Dona 5 minuts més de pati als nens d’ulls blaus, deixant sense als d’ulls marrons
- Els ulls blaus poden beure a la font, mentre que els ulls marrons han de beure amb un got de plàstic
- Prohibeix jugar als nens d’ulls marrons amb els d’ulls blau perquè diu que no son tant bons com ells
- Els nens dels ulls marrons son obligats a portar un mocador per a que es sapigui qui te els ulls marrons
- Els nens d’ulls blaus començaran a dinar primer, mentre que els d’ulls marrons començaran després i sense dret a repetir. Un nen d’ulls marrons pregunta el perquè, i la professora li contesta que “podrien agafar massa menjar i no en quedaria per als d’ulls blaus”.

Més tard, al pati, hi va haver conflictes:
Un nen d’ulls blaus va dir-li “ulls marrons” a un altre nen, i aquest va tornar-s’hi pegant-li un cop de puny a la panxa. Ho va fer per impotència, ja que se’n reien d’ells, l’insultaven  i li manaven coses que no volia fer

b)      Què passa quan les posicions s’inverteixen i els infants que havien estat discriminats negativament passen a ocupar la posició superior?

La professora dona a entendre que l’anterior afirmació era falsa i que els nens d’ulls marrons eren realment superiors als d’ulls blaus, sent més atents,educats, aprenent més ràpid, etc...

Am tot això es va observar que, lo que havien estat alumnes responsables,considerats, operatius, fabulosos, meravellosos... havien canviat radicalment, tornant-se rencorosos, desagradables i  segregacionistes.

Poso un exemple d’un nen que, sentint-se totalment inferior,avergonyit i intimidat, va deixar-se les ulleres a casa per tal de no mostrar el color dels seus ulls.

c)       Què passa amb les experiències positives anteriors amb els companys/es de classe quan s’està sotmès a situacions vivencials de discriminació?

Utilitzen l’empatia envers els companys i descriuen les sensacions viscudes com la “d’estar lligat sense poder fer res” o “tancats en una presó i que haguessin tirat la clau al fons del mar”.

Propicia que s’adonin de que és exactament la mateixa situació en la que estan vivint moltissimes persones d’una altra raça i/o color de pell.
D’aquesta manera la professora els hi mostra el concepte d’igualtat, sense tenir res a veure el color dels ulls, el color de la pell, respectant els demés sigui quina sigui la seva procedència i determinant que, aquests factors, no son els que diferencien la gent cívica de la que no ho és.

d)       Com queda afectat el rendiment acadèmic, durant i desprès de l’experiència?

Hi afecta directament.
La professora, utilitzant unes fitxes que els nens havien d’associar en un temps, comprova que quan els alumnes es senten superiors, realitzen l’activitat en menys de la meitat del temps que quan eren nens comuns.
En canvi, quan es senten inferiors, tarden més del doble en completar l’activitat.

El sentiment d’inferioritat que tenen quan es senten discriminats fan que caiguin en desànim,perdent l’autoestima i la confiança en ells i bloquejant notablement les seves capacitats cognitives i de concentració. 

Tot i el pas dels anys l’experiència no s’oblida:

-        Què recordaven i com havia influït l’experiència en el seu desenvolupament socioafectiu  posterior?            
En recordar com es sentien en el  moment de fer l’activitat proposada per la professora, alguns deien que es sentien malament per haver deixat de banda els seus companys i altres deien que al principi es sentien com a reis però que no entenien com els companys que un dia són amics teus es poden convertir en enemics.

-        Va servir per canviar alguna cosa?     
  
Després de l’activitat, i a mesura que han passat els anys, aquells alumnes que es creien superiors per la seva condició veuen que en realitat tots som iguals independentment del nostre físic o la nostra manera de pensar. Fins i tot, quan veuen algun símbol de discriminació per part d’altres persones es senten malament perquè creuen que aquella situació es injusta.

-          Ara que són persones adultes, com responen davant de les situacions de discriminació?

Una de les ex alumnes explica que quan veu que la gent discrimina les altres persones per algun motiu diu que voldria tenir aquell mocador que els van posar quan eren petits per diferenciar-los entre els “superiors” i els “inferiors”. Així la persona que discrimina seria el discriminat i podria entendre que es sent al veure que les persones et menyspreen sense sentit.

-          Com es pot promoure, des de l’escola, el desenvolupament de l’empatia i d’actituds i conductes no discriminatòries? 

Creiem  que és important que els nens aprenguin a respectar- se els uns als altres independentment de la condició social o les característiques físiques dels companys.

Els nens han d’aprendre a tenir empatia vers els altres pensant què passaria si l’altra persona fossis tu.

En lloc de proposar l’activitat que han fet els nens en el vídeo proposaria unes activitats per a que els nens aprenguin a ser tolerants amb els altres, com per exemple fer-los pensar que si un es riu d’un company per haver fet alguna cosa, si aquest nen del que es riuen fos ell si li agradaria o no.

Es a dir preguntar, davant algun comportament d’intolerància , si els agradaria que allò els hagués passat a ells. D’aquesta manera els nens i nenes reflexionen sobre els seus actes i poden posar-se a la pell dels altres.

L’activitat del vídeo està bé però tenint en compte que quan els nens són petits són una mica “sensibles” i això els podria fer sentir malament quan són discriminats pels altres. Llavors, amb aquesta altra activitat, tot i que l’objectiu seria el mateix, pot tenir unes conseqüències menys agressives.