PRÀCTICA 5 - "UNA CLASE DIVIDIDA"

-         Preguntes a debat:

En el reportatge tots els infants apareixen com a vulnerables davant els efectes del prejudici racial.

a)      Quins efectes va produir en els nens i les nenes que es trobaven en la posició superior i quins eren els efectes en els nens i nenes que es trobaven en la posició inferior?

La primera situació va ser que,mitjançant l’autoritat de la professora, els hi suposa el cas pràctic de que  els nens d’ulls blaus eren d’una posició superior i els d’ulls marrons d’una posició inferior:

Posició superior: Els nois d’ulls blaus es creien més llestos, forts,autoritaris, especials... en definitiva, es sentien millors que els nens d’ulls marrons.

Posició inferior:  Els nois d’ulls marrons es sentien totalment discriminats, trobant-se amb el sentiment de ser exactament iguals que els nens d’ulls blaus però amb la impotència de no poder reclamar res i haver de resignar-se de forma injusta i sotmetre’s sota l’autoritat dels nens que tenen els nens d’ulls blaus.

Pensaven que tot lo dolent els hi passava a ells, com si els hi haguessin arrancat la seva llibertat i quedant-se en un estat que ni tant sols donava forces per revelar-se.

La professora, per a que els nens es donin compte de la desigualtat, juga amb els següents factors:
- Diu que els alumnes d’ulls blaus son millors que els dels ulls marrons
- Dona 5 minuts més de pati als nens d’ulls blaus, deixant sense als d’ulls marrons
- Els ulls blaus poden beure a la font, mentre que els ulls marrons han de beure amb un got de plàstic
- Prohibeix jugar als nens d’ulls marrons amb els d’ulls blau perquè diu que no son tant bons com ells
- Els nens dels ulls marrons son obligats a portar un mocador per a que es sapigui qui te els ulls marrons
- Els nens d’ulls blaus començaran a dinar primer, mentre que els d’ulls marrons començaran després i sense dret a repetir. Un nen d’ulls marrons pregunta el perquè, i la professora li contesta que “podrien agafar massa menjar i no en quedaria per als d’ulls blaus”.

Més tard, al pati, hi va haver conflictes:
Un nen d’ulls blaus va dir-li “ulls marrons” a un altre nen, i aquest va tornar-s’hi pegant-li un cop de puny a la panxa. Ho va fer per impotència, ja que se’n reien d’ells, l’insultaven  i li manaven coses que no volia fer

b)      Què passa quan les posicions s’inverteixen i els infants que havien estat discriminats negativament passen a ocupar la posició superior?

La professora dona a entendre que l’anterior afirmació era falsa i que els nens d’ulls marrons eren realment superiors als d’ulls blaus, sent més atents,educats, aprenent més ràpid, etc...

Am tot això es va observar que, lo que havien estat alumnes responsables,considerats, operatius, fabulosos, meravellosos... havien canviat radicalment, tornant-se rencorosos, desagradables i  segregacionistes.

Poso un exemple d’un nen que, sentint-se totalment inferior,avergonyit i intimidat, va deixar-se les ulleres a casa per tal de no mostrar el color dels seus ulls.

c)       Què passa amb les experiències positives anteriors amb els companys/es de classe quan s’està sotmès a situacions vivencials de discriminació?

Utilitzen l’empatia envers els companys i descriuen les sensacions viscudes com la “d’estar lligat sense poder fer res” o “tancats en una presó i que haguessin tirat la clau al fons del mar”.

Propicia que s’adonin de que és exactament la mateixa situació en la que estan vivint moltissimes persones d’una altra raça i/o color de pell.
D’aquesta manera la professora els hi mostra el concepte d’igualtat, sense tenir res a veure el color dels ulls, el color de la pell, respectant els demés sigui quina sigui la seva procedència i determinant que, aquests factors, no son els que diferencien la gent cívica de la que no ho és.

d)       Com queda afectat el rendiment acadèmic, durant i desprès de l’experiència?

Hi afecta directament.
La professora, utilitzant unes fitxes que els nens havien d’associar en un temps, comprova que quan els alumnes es senten superiors, realitzen l’activitat en menys de la meitat del temps que quan eren nens comuns.
En canvi, quan es senten inferiors, tarden més del doble en completar l’activitat.

El sentiment d’inferioritat que tenen quan es senten discriminats fan que caiguin en desànim,perdent l’autoestima i la confiança en ells i bloquejant notablement les seves capacitats cognitives i de concentració. 

Tot i el pas dels anys l’experiència no s’oblida:

-        Què recordaven i com havia influït l’experiència en el seu desenvolupament socioafectiu  posterior?            
En recordar com es sentien en el  moment de fer l’activitat proposada per la professora, alguns deien que es sentien malament per haver deixat de banda els seus companys i altres deien que al principi es sentien com a reis però que no entenien com els companys que un dia són amics teus es poden convertir en enemics.

-        Va servir per canviar alguna cosa?     
  
Després de l’activitat, i a mesura que han passat els anys, aquells alumnes que es creien superiors per la seva condició veuen que en realitat tots som iguals independentment del nostre físic o la nostra manera de pensar. Fins i tot, quan veuen algun símbol de discriminació per part d’altres persones es senten malament perquè creuen que aquella situació es injusta.

-          Ara que són persones adultes, com responen davant de les situacions de discriminació?

Una de les ex alumnes explica que quan veu que la gent discrimina les altres persones per algun motiu diu que voldria tenir aquell mocador que els van posar quan eren petits per diferenciar-los entre els “superiors” i els “inferiors”. Així la persona que discrimina seria el discriminat i podria entendre que es sent al veure que les persones et menyspreen sense sentit.

-          Com es pot promoure, des de l’escola, el desenvolupament de l’empatia i d’actituds i conductes no discriminatòries? 

Creiem  que és important que els nens aprenguin a respectar- se els uns als altres independentment de la condició social o les característiques físiques dels companys.

Els nens han d’aprendre a tenir empatia vers els altres pensant què passaria si l’altra persona fossis tu.

En lloc de proposar l’activitat que han fet els nens en el vídeo proposaria unes activitats per a que els nens aprenguin a ser tolerants amb els altres, com per exemple fer-los pensar que si un es riu d’un company per haver fet alguna cosa, si aquest nen del que es riuen fos ell si li agradaria o no.

Es a dir preguntar, davant algun comportament d’intolerància , si els agradaria que allò els hagués passat a ells. D’aquesta manera els nens i nenes reflexionen sobre els seus actes i poden posar-se a la pell dels altres.

L’activitat del vídeo està bé però tenint en compte que quan els nens són petits són una mica “sensibles” i això els podria fer sentir malament quan són discriminats pels altres. Llavors, amb aquesta altra activitat, tot i que l’objectiu seria el mateix, pot tenir unes conseqüències menys agressives.

QUADRE DELS TRETS DE LES DEFINICIONS

T R E T S

GOS

AIGUA

FLOR

TELEVISIÓ

PLÀTAN

AMIC

ESCOLA

SI

NO

SI

NO

SI

NO

SI

NO

SI

NO

SI

NO

SI

NO

Perceptius

X

X

X

X

X

X

X

funcionals

X

X

X

X

X

X

X

Contextuals

X

X

X

X

X

X

X

Afectius

X

X

X

X

X

X

X

PRÀCTICA 4

FULL DE REGISTRE: DESENVOLUPAMENT SEMÀNTIC

EDAT DE L’INFANT: 8 anys i 3 mesos.

DEFINICIONS

GOS: es un animal que tiene cuatro patas y una cola y dos ojos, una nariz y una boca y una frente.

AIGUA: es una cosa que bebes.

FLOR: es un ser vivo que vive en el prado, que tiene hojas pero de flor y un tallo y puede ser de colores.

TELEVISIÓ: es una cosa que tiene una pantalla con programas y se enchufa con el mando.

PLÀTAN: es una cosa amarilla con forma de luna, es una fruta.

AMIC: es una persona con la que juegas.

ESCOLA: es una cosa donde vas a trabajar.

Observacions: Descriu molt físicament.

TEMPS EMPRAT EN LA LECTURA: 4 Minuts.

CÀLCUL DE LA VELOCITAT LECTORA: 76 paraules per minut.

PAUTA D’OBSERVACIÓ DE LA COMPRENSIÓ LECTORA

NARRACIÓ	CATALÀ		CASTELLÀ
	SI	NO	SI	NO
Domini de l’estructura narrativa		X	X
Idees principals	X		X
Idees secundaries		X		X
Repeticions de les idees		X		X
Coherència en la seqüència del relat		X	X
Interpretació personal del text		X		X

Observacions:

De les lectures que ha realitzat la nena, hem vist que té més facilitat de comprensió lectora en castellà que no pas el català, per no dir que no entén quasi res, ja que ho demostra en la seva interpretació personal i la seva fluïdesa a l’hora d’expressar-se, i a més a més és una nena que viu a Aragó, on la llengua materna i la que utilitzen a classe és la castellana prioritàriament.

NARRACIÓ	CATALÀ		CASTELLÀ
	SI	NO	SI	NO
Substantius	x		x
Adjectius	x		x
Adverbis		x		x
Pronoms		x		x
Concordança gènere	x		x
Concordança	x		x
Ús de formes verbals	x		x
Coherència temps verbals	x		x
Errors de sobre-regulació		x		x
Redundància	x			x
Oracions completes	x		x
Oracions compostes		x	x
Coordinades	x		x
Subordinades	x		x
Comparatius: major, menor...		x		x
Metàfores		x		x

Observacions:

La nena no presenta cap problema alhora de llegir el text en castellà, encara que preguntava alguna paraula complexa, en canvi, el text en català, prèviament li vam llegir nosaltres ja que no entenia quasi res, i un cop li vam llegir el text encara tenia moltes dificultats.

No hem fet la gravació en català perquè no ho va entendre massa.

SEGONA PART

Es tracta d’avaluar algunes dimensions del desenvolupament del llenguatge durant la infància a partir de les dades obtingudes en una petita mostra d’infants de 6 a 11 anys.

El resum que es mostra a continuació, vol ser un exemple orientatiu de com podem organitzar les diferents dades.

EDAT DE L’INFANT	Desenvolupament semàntic	Velocitat lectora	Comprensió lectora	Desenvolupament morfosintàtic	Anàlisis comparativa
6 anys	Les definicions li costa treure el concepte de les paraules, diu que li agrada i per que serveix, la seva funció.	En català 8 paraules per minut i en castellà 5 paraules per minut.	Saben llegir lletra lligada, en canvi els hi costa la de pal, ja que se senten insegurs.	Utilitza adjectius, substantius i oracions simples i incompletes. Els temps verbals no tenen coherència.	Majoritàriament es desenvolupa millor en català que en castellà.
8 anys	Ho sap definir tot, però la paraula escola i amic li costa més perquè es una cosa abstracte.	En català 120 paraules per minut i en castellà 100 paraules per minut.	En català llegeix bastant bé, però en castellà li costa bastant ja que no entén quasi res.	Utilitza substantius, adjectius, adverbis, no fa servir oracions subordinades ni coordinades i realitza frases sueltes.	Domina millor el català però sense molta diferència al castellà.
9 anys	No té problemes a l’hora de definir les paraules, encara que ho generalitza.	En català llegeix més ràpid que en castellà, i en castellà si s’equivoca torna a començar la frases.	El català la comprensió és bona i el castellà li costa una mica.	Fa servir adjectius, substantius, adverbis, tot té una bona concordança.	Domina bastant bé tant el català com el castellà, però aquest últim li costa una mica més.
10 anys	Fa una definició poc profunda, ja que es posa nerviós i només diu alguna característica.	Triga 2-3 minuts per llegir el text, tant el de català com el de castellà.	La seva comprensió es correcte en les dues llengües, encara que li costa una mica més el castellà, i té en compte els detalls.	En català utilitza més adjectius i substantius que en castellà. Fa servir una introducció, desenvolupament i desenllaç.	Es desenvolupa bé amb el català i amb el castellà té algun problema, però el domina bastant bé.
11 anys	Defineix correctament les paraules i construeix bé les frases.	Triga 2-3 minuts aproximadament per llegir-se cada text, és a dir, el de català i castellà.	Llegeix correctament les dues llengües, i repeteix alguna paraula ja que es queda entrebancat.	Utilitza adjectius, substantius, adverbis, conjuncions, és a dir, fa frases completes.	Domina correctament les dues llengües, encara que a vegades barreja les dues.

INFORME DE L’ANÀLISI DE L’EVOLUCIÓ DEL LLENGUATGE

Nen/a: Laura Castrillón García.

Edat: 8 anys i 3 mesos.

1- Valoració de l’evolució semàntica: procés de construcció dels significats.

Descriu molt físicament totes les paraules, quasi sense trets afectius ni contextuals. Utilitza alguns trets funcionals com en el cas de l’escola, ja que li és més familiar.

2- Valoració de la velocitat lectora.

En el cas del català li és molt difícil llegir, per això li hem hagut de llegir-lo prèviament nosaltres. En canvi, el text en castellà, llegeix més o menys ràpid, respectant les pauses dels punts i comes i parant-se a preguntar alguna paraula que no entén i treien conclusions com sinònims.

3- Valoració de la comprensió lectora.

En el cas de la comprensió en català, només entén las idees principals, en canvi, la comprensió en castellà utilitza frases més complexes i correctes per explicar-se, és a dir, ho entén pràcticament tot.

4- Valoració de l’evolució morfosintàtica: procés d’organització dels significats.

Organitza els significats sobre tot físicament i de manera ordenada. A l’hora de la compressió ho fa de forma ordenada amb una introducció desenvolupament i desenllaç.

5- Comparació de l’evolució del llenguatge en català i en castellà.

La seva evolució és molt millor en castellà que en català, ja que en castellà s’expressa més ràpid i amb més fluïdesa i correctament, en canvi, en català no entén quasi res.