VIDEOS DE LA PRÀCTICA 3

INFORME SOBRE LA PRÀCTICA

Edat del nen/a: 8 anys, 5 mesos

RESULTATS DE LES PROVES

NOCIONS DE CONSERVACIÓ
Descripció: -Proves per observar la conservació del pes, la substància i el volum.
Conservació de la substància:	- No hi ha la mateixa quantitat de plastilina a les boles (ho hem partit a l’atzar). - Dubta en la quantitat de plastilina del xurro (per a que siguin iguals s’han de tornar a ajuntar).
Conservació del Pes:	- Pesen el mateix tant si un és un xurro com si els dos són boles. - Quan li diem el què havia dit l’altre nen diu que ella s’ha equivocat i té raó el nen.
Conservació del volum:	- Les palletes són iguals perquè tenen la mateixa llargada.
Interpretació: - La nena es confon quan li fem preguntes després de dir la seva opinió, dubta amb la percepció d’altres nens. - Té una percepció del pes i la substància canviant.

CLASSIFICACIÓ

Descripció: - Se li donen a la nena un conjunt de formes amb quadrats, cercles i triangles de diferents colors. - La nena els agrupa primer segons la forma i el color. - Després només segons la forma - Per últim, les peces que li han sobrat les agrupa per forma i mida.

Interpretació: - La nena utilitza el seu propi criteri de classificació i agrupa les peces per la forma i el color (sap classificar).

QUANTIFICACIÓ DE LA INCLUSIÓ

Descripció: - Se li donen 5 taronges i 2 kiwis. - Sap diferenciar el concepte de fruites i els conceptes de kiwi i taronja. - No cau a la trampa i pensa que ella sempre té raó.

Interpretació: - La nena està segura del què diu. - Sap contar i parar-se a pensar en el contingut de la pregunta

SEGONA PART PRÀCTICA 3

1. Recollir les dades dels nens i nenes dels altres grups i organitzar-les intentant trobar una “pauta evolutiva”. Comentar els resultats obtinguts.

PAUTA EVOLUTIVA
Edat:	Característiques:
7 anys	- La plastilina blanca li dóna la sensació que és més gran - La bola pesa més que el xurro. - Quan separem les palletes, la que està més avançada li sembla que és més llarga. - Classifica les figures per ordre d’alçada. - No sap identificar que tot són fruites.
8 anys	- Aprecia que per molt que canviem la forma el es de la plastilina és el mateix. - Les palletes són igual de llargues encara que les moguem. - Sap que les mandarines també són fruites.
9 anys	- El xurro és més petit que la bola de plastilina. - Si moguem les palletes són diferents però si les posem rectes són iguals( no dóna la raó al nen). - Classifica les figures pel color, la mida i la forma. - Va dir que tot eren fruites i les va sumar per assegurar-se’n.
10	- En la conservació de la substància ho va fer bé excepte en el pes que va dir que el xurro pesava menys. - La classificació de les figures la va fer seguint el criteri dels colors i la forma. - En les fruites ha contestat bé (sap distingir entre el nombre genèric i el nombre concret).
11-12	- Tant en la conservació de la substància com en la del pes i la longitud ha contestat correctament. - Les figures les ordena de gran a petit i d’esquerra a dreta; dividint les peces en tres fileres segons el seu color. - En un principi es va equivocar en la prova de les fruites però quan se’n va adonar va veure que tot eren fruites.

2. D’acord amb la perspectiva piagetiana, l’adquisició de diferents nocions operatòries, com les diferents conservacions (quantitat, massa, pes, volum, longitud, entre altres) o la classificació lògica, es podrien considerar “prerequisits” per a la construcció de coneixements escolars durant l’etapa de primària. Busca informació d’aquest punt (recorre a la web o a d’altres fonts, però tinguis cura del lloc d’ on extreus la informació) i reflexiona sobre les implicacions educatives de la teoria piagetiana en l’educació primària.

El professor, a més de saber explicar els instruments i coneixements pedagògics i didàctics per dur a terme una bona intervenció educativa, ha de saber com evolucionen els seus alumnes (les seves necessitats en els aspectes cognitius,socials, motrius i afectius) per poder adaptar l’activitat educativa al procés d’aprenentatge del nen.

Piaget potencia el desenvolupament cognitiu dels nens i les nenes a través d’esquemes de coneixement previs de l’alumnat per aconseguir l’equilibri entre el procés d’assimilació i el procés d’acomodació.

Entenem per assimilació la manera per la qual els alumnes s’enfronten a un estímul de l’entorn mentre que, l’acomodació és una modificació de l’organització actual coms resposta del que es demana.

Mitjançant aquests dos processos, els alumnes reestructuren cognoscitivament el seu aprenentatge.

A més el professor ha de plantejar diferents situacions cognitives per a que la seva intel·ligència es desenvolupi de mica en mica per buscar, com hem dit abans, l’equilibri entre coneixements previs i coneixements adquirits.

En aquest sentit, el fet de canviar l’aigua d’un recipient prim a un de més ample fa que els nens modifiquin els seus esquemes per poder interioritzar de manera lògica què ha passat.

És el mateix que passa quan als nens se’ls dóna dos boles de plastilina; han d’entendre mitjançant el seu raonament que encara que una de les boles la transforméssim en un xurro, el pes i la matèria és la mateixa i que només se n’ha modificat l’estructura.

Andreu 3 - Pràctica Aprenentatge (Grup Caragol treu banya)

Andreu 2 - Pràctica Aprenentatge (Grup Caragol treu banya)

Andreu 1 - Pràctica Aprenentatge (Grup Caragol treu banya)

IMATGES DEL DIBUIX I DE L'ESCRIPTURA

PRÀCTICA 2: ANÀLISI DIBUIX I ESCRIPTURA D’UN NEN (6-12 ANYS)

PREGUNTES DE REFLEXIÓ FINAL

1- Suposant que es poguessin establir frases evolutives pel que fa a l’evolució i el domini de la grafomotricitat, entre els 6 i els 11 anys. Quines serien les característiques del dibuix i de l’escriptura per als següents grups d’edats:

· Dels 6 als 7 anys:

DIBUIX

- Els nens no s’aturen a fer detalls a la roba, només fan samarreta, pantalons i sabates, en canvi a la cara si, és a dir, celles, ulls, nas, boca, pestanyes, orelles i cabell.

- La proporció del dibuix és petit respecte el paper.

- No fan res bidimensional.

- Oprimeix a l’hora de dibuixar.

ESCRIPTURA

- Pressió gràfica excessiva.

- Fan faltes, més els de 6 anys que els de 7 anys.

- Utilitzen la majúscula als noms propis i al inici de frase.

- Fan servir lletra lligada gran, els de 6 anys no fan servir els signes de puntuació com els punts i les comes i els de 7 anys si. Tampoc utilitzen els accents.

- L’alineació del text tendeix anar cap a baix o cap a dalt.

· Dels 8 als 9 anys:

DIBUIX

- No oprimeixen gaire al dibuixar.

- Utilitzen els colors i no es surten de la línia.

- Dibuixen tots els detalls de la cara, i fan més peces de roba, com mitjons i cinturons.

- No dibuixen en bidimensional.

- Els de 8 anys el dibuix es petit en proporció al paper, en canvi els de 9 anys el dibuix l’ocupa tota la fulla.

ESCRIPTURA

- No tenen una pressió gràfica tant excessiva.

- Fan servir lletra lligada gran, i fan servir signes de puntuació com els punts, les comes i els accents.

- Inicien amb un títol i acaben amb la seva firma i la data.

- Molt poques faltes i utilitzen onomatopeies i signes d’interrogació.

· Dels 10 als 11 anys:

DIBUIX

- No oprimeixen en el dibuix.

- Utilitzen colors i no es surten de la ratlla.

- Utilitzen tots els detalls de la cara, i dibuixen coses més concretes al nen, com ulleres, cordons a les sabates, collarets, llacets al cabell i arracades.

- Els de 10 anys fan el dibuix petit en proporció al full de paper, en canvi els de 11 anys ho fan amb bona proporció menys el cap.

- Els de 11 anys més que els de 10 dibuixen amb perspectiva.

ESCRIPTURA

- No hi ha una pressió gràfica a l’hora d’escriure.

- Escriptura regular i fan servir algunes lletres lligades i altres de pal i escriuen recte.

- Fan servir els signes de puntuació com la coma, el punt i els dos punts però aquest en gran.

- Respecten els marges.

- Utilitzen els accents i fan alguna falta ortogràfica com la “v”, “b”, i les finalitzacions de “a” i “e”.

- Acaben la història amb la seva firma.

2- Des d’una perspectiva educativa i situant-nos com a futurs educadors/es, quines informacions en podem extreure de l’estudi dels dibuixos infantils?

Podem extraure molta informació com: segons el traç del nen, els diferents colors utilitzats, la forma de dibuixar, la pròpia visió del món que l’envolta, la possibilitat de que el nen pateixi problemes tant familiars com dins de l’aula (físics o psicològics), és a dir, que dibuixi sang, metralletes, monstres, etc..

Plantegen interrogants al voltant de malalties com el daltonisme i la visió que tenen d’ells mateixos amb els altres, i com ho senten, si es el cap de grup o el tímid, és a dir, que es dibuixi més gran que els demés companys o al revés.

La pressió utilitzada del nen en el dibuix ens indica la quantitat de entusiasme i la seva voluntat.

En els dibuixos infantils també podem extraure informació del desenvolupament del nen, a partir de la psicomotricitat, la creativitat i imaginació, és a dir, la seva expressivitat en el dibuix, ja que els nens s’expressen amb més facilitat a través del dibuix i la seva maduració emocional.

Hi ha un procés evolutiu en els nens a l’hora de dibuixar: als 4 anys quan els infants dibuixen la figura humana, aquesta acostuma a estar flotant en l'aire i sense una posició fixa. En canvi als 7-8 anys, les figures humanes mantenen una posició concreta (drets, asseguts, estirats) i normalment es sostenen sobre una línia base que organitza tota la composició.

3- Quina influència creieu que tenen els factors hereditaris, el context escolar i la cultura en el desenvolupament gràfic dels infants? Quin paper pot jugar el mestre en aquest procés?

En relació en els factors hereditaris creiem que poden tenir una influència les situacions viscudes a casa, ja que sovint són reflectides en els dibuixos. La influència en el context escolar es podria veure reflectida si el nen es dibuixa sol o amb els companys de classe, i així veure les seves relacions socials entre ells. El factor cultural és veurà reflectida en el dibuix segons quin tipus d’estatut tingui el nen i l’educació que ha obtingut. Per exemple: un nen del Marroc, el dibuix serà molt diferent a un nen que sigui Americà, ja que el primer és de classe baixa i el segon de classe alta. El mestre jugarà un paper orientatiu i d’anàlisis, de manera que reflexionarà a partir dels dibuixos i del seu contingut, així coneixerà el nen i tot el que l’envolta.

INFORME SOBRE LA PRÀCTICA 2

La finalitat d’aquesta pràctica és descobrir quina és l’evolució dels nens entre 6 i 11 anys a l’hora de dibuixar i escriure.

A l’Andreu se li va demanar que dibuixes una figura humana i que escrivís un petit text en relació al dibuix realitzat.

RESULTATS DE LES PROVES:

Edat del nen/a: 6 anys i 1 mes.

Mà utilitzada: dreta

Temps total emprat per a la tasca de dibuix: 2’56’’

Temps total emprat per a la tasca d’escriptura: 4’15’’

Resultats i interpretació dels resultats:

DIBUIX:

Dibuixa el nen molt petit en proporció de la fulla de paper. Els braços i les cames no són bidimensionals, són més ben rectes i en horitzontal. Dibuixa tots el detalls de la cara, com ara, els ulls amb pestanyes i pupil·les, les celles, la boca sense llavis però si amb dents, el nas amb un forat, les orelles i per acabar el cabell amb petites línies rectes. Les mans tenen els dits rodons i amb ungles. Les cames són primes en proporció al cos i no tenen genolls. Dibuixa tres peces de roba, la samarreta, els pantalons i les sabates. Oprimeix molt el llapis a l’hora de dibuixar el nen.

ESCRIPTURA:

El nen no sap inventar una història, sap escriure petites frases sense acabar-les, ja que es deixa paraules. Oprimeix molt el llapis i dubta a l’hora d’escriure. Li costa escriure. Els traços de la “p” són molt llargs. No fa servir ni les comes, ni els punts ni tampoc els accents. No fa totes les lletres iguals i la alineació tendeix anar-se’n cap a baix. L’espai entre paraula i paraula és irregular i no agafa correctament el llapis.

Observacions:

Va demanar-nos que li poséssim música per dibuixar, ja que així es podria concentrar millor.