INFORME SOBRE LA PRÀCTICA

Edat del nen/a: 8 anys, 5 mesos

RESULTATS DE LES PROVES

NOCIONS DE CONSERVACIÓ
Descripció: -Proves per observar la conservació del pes, la substància i el volum.
Conservació de la substància:	- No hi ha la mateixa quantitat de plastilina a les boles (ho hem partit a l’atzar). - Dubta en la quantitat de plastilina del xurro (per a que siguin iguals s’han de tornar a ajuntar).
Conservació del Pes:	- Pesen el mateix tant si un és un xurro com si els dos són boles. - Quan li diem el què havia dit l’altre nen diu que ella s’ha equivocat i té raó el nen.
Conservació del volum:	- Les palletes són iguals perquè tenen la mateixa llargada.
Interpretació: - La nena es confon quan li fem preguntes després de dir la seva opinió, dubta amb la percepció d’altres nens. - Té una percepció del pes i la substància canviant.

CLASSIFICACIÓ

Descripció: - Se li donen a la nena un conjunt de formes amb quadrats, cercles i triangles de diferents colors. - La nena els agrupa primer segons la forma i el color. - Després només segons la forma - Per últim, les peces que li han sobrat les agrupa per forma i mida.

Interpretació: - La nena utilitza el seu propi criteri de classificació i agrupa les peces per la forma i el color (sap classificar).

QUANTIFICACIÓ DE LA INCLUSIÓ

Descripció: - Se li donen 5 taronges i 2 kiwis. - Sap diferenciar el concepte de fruites i els conceptes de kiwi i taronja. - No cau a la trampa i pensa que ella sempre té raó.

Interpretació: - La nena està segura del què diu. - Sap contar i parar-se a pensar en el contingut de la pregunta

SEGONA PART PRÀCTICA 3

1. Recollir les dades dels nens i nenes dels altres grups i organitzar-les intentant trobar una “pauta evolutiva”. Comentar els resultats obtinguts.

PAUTA EVOLUTIVA
Edat:	Característiques:
7 anys	- La plastilina blanca li dóna la sensació que és més gran - La bola pesa més que el xurro. - Quan separem les palletes, la que està més avançada li sembla que és més llarga. - Classifica les figures per ordre d’alçada. - No sap identificar que tot són fruites.
8 anys	- Aprecia que per molt que canviem la forma el es de la plastilina és el mateix. - Les palletes són igual de llargues encara que les moguem. - Sap que les mandarines també són fruites.
9 anys	- El xurro és més petit que la bola de plastilina. - Si moguem les palletes són diferents però si les posem rectes són iguals( no dóna la raó al nen). - Classifica les figures pel color, la mida i la forma. - Va dir que tot eren fruites i les va sumar per assegurar-se’n.
10	- En la conservació de la substància ho va fer bé excepte en el pes que va dir que el xurro pesava menys. - La classificació de les figures la va fer seguint el criteri dels colors i la forma. - En les fruites ha contestat bé (sap distingir entre el nombre genèric i el nombre concret).
11-12	- Tant en la conservació de la substància com en la del pes i la longitud ha contestat correctament. - Les figures les ordena de gran a petit i d’esquerra a dreta; dividint les peces en tres fileres segons el seu color. - En un principi es va equivocar en la prova de les fruites però quan se’n va adonar va veure que tot eren fruites.

2. D’acord amb la perspectiva piagetiana, l’adquisició de diferents nocions operatòries, com les diferents conservacions (quantitat, massa, pes, volum, longitud, entre altres) o la classificació lògica, es podrien considerar “prerequisits” per a la construcció de coneixements escolars durant l’etapa de primària. Busca informació d’aquest punt (recorre a la web o a d’altres fonts, però tinguis cura del lloc d’ on extreus la informació) i reflexiona sobre les implicacions educatives de la teoria piagetiana en l’educació primària.

El professor, a més de saber explicar els instruments i coneixements pedagògics i didàctics per dur a terme una bona intervenció educativa, ha de saber com evolucionen els seus alumnes (les seves necessitats en els aspectes cognitius,socials, motrius i afectius) per poder adaptar l’activitat educativa al procés d’aprenentatge del nen.

Piaget potencia el desenvolupament cognitiu dels nens i les nenes a través d’esquemes de coneixement previs de l’alumnat per aconseguir l’equilibri entre el procés d’assimilació i el procés d’acomodació.

Entenem per assimilació la manera per la qual els alumnes s’enfronten a un estímul de l’entorn mentre que, l’acomodació és una modificació de l’organització actual coms resposta del que es demana.

Mitjançant aquests dos processos, els alumnes reestructuren cognoscitivament el seu aprenentatge.

A més el professor ha de plantejar diferents situacions cognitives per a que la seva intel·ligència es desenvolupi de mica en mica per buscar, com hem dit abans, l’equilibri entre coneixements previs i coneixements adquirits.

En aquest sentit, el fet de canviar l’aigua d’un recipient prim a un de més ample fa que els nens modifiquin els seus esquemes per poder interioritzar de manera lògica què ha passat.

És el mateix que passa quan als nens se’ls dóna dos boles de plastilina; han d’entendre mitjançant el seu raonament que encara que una de les boles la transforméssim en un xurro, el pes i la matèria és la mateixa i que només se n’ha modificat l’estructura.