PRÀCTICA KANZI

SEGONA PART (en grup)

a) Preguntes en torn al vídeo i les lectures

1. Organitza en les diferents dimensions del desenvolupament (psicomotriu, cognitiva, lingüística i socioafectiva) les competències que demostren aquests bonobos criats en el Centre d’investigacions Psicolingüístiques d’Atlanta.

Tot passejant pel bosc	Quan s’enfada ho fa pagar tot al gos i salta s’obre d’ell, tot i això quan el renyen es sap disculpar	Lingüística: amb la pantalla. Socioafectiva: quan interacciona amb el gos Cognitiva: perquè sap el que a fet malament
De picnic amb la Sue i el Ryan	Rep una ordre i la sap executar	Psicomotriu Socioafectiva Cognitiva
Conduint un cotxe	Poc a poc troba el significat de cada pedal i condueix més bé	Psicomotriu: domini dels peus Cognitiva
Interaccionant amb el gos	El gos paga les rabietes de la Kanzi però la relació és bona.	Lingüística: perquè es comunica a través d’una consola Socioafectiva Cognitiva: demanar perdó i pensa malament
Amb els monstres	Ho troba molt divertit però a vegades té alguna mica de por o respecte, com els nens petits	Socioafectiva: el joc entre ells Cognitiva
Amb el telèfon	Es queda sobtat amb la veu i realment no sap d’on prové. Per contestar utilitza uns dibuixos	Lingüística: interpreta molt bé el missatge del telèfon Cognitiva: reconeix la veu
Trobada amb la Jeanine	Quan es retroben la Kanzi i la Jeanine desprès de la trucada telefònica, la educadora li treu diferents coses que li havia demanat la Kanzi	Lingüística: comunicació a través de la consola Socioafectiva: es relaciona amb la Janine Cognitiva: Coneix molt bé la veu de la Jeanine i la relaciona
Jugant amb la consola	Com més pràctica més millora, jugant a la consola i cada vegada juga de forma més intel·ligent	Lingüística: sap llegir els dibuixos de la pantalla. Psicomotriu: Sap coordinar els moviments Cognitiva: coneix les normes del joc
Aprenent a trencar avellanes	Desenvolupa una forma de tria de pedres per a poder trencar millor les avellanes Llavors separa la closca de l’aliment	Psicomotriu: sap molt bé com trencar avellanes Cognitiva: coneix molt be el que fa Socioafectiu: li dona a la Sue
Aprenent a fer un tall amb una pedra	Aprèn a picar amb diferents pedres per tal de coneguis una pedra que pugui fer un tall a una corda i Aixa poder obrir la caixa on estava amagat el menjar	Psicomotriu sap molt bé com trencar les pedres Cognitiva: executa tot el que li ensenyen
Ensenyant a la Tamuli	La Kanzi intenta ensenyar a la Tamuli diferents coses que ell a après.	Psicomotriu: ensenyança a través dels moviments Socioafectiva: ganes de la Kanzi a explicar coses i Cognitiva: coneixement que té la Kanzi Lingüística: la forma de comunicar-se amb la Tamuli
Passeig final pel bosc	Observem gran relació que hi ha entre al Sue i la Kanzi.	Psicomotriu: gran habilitat amb els dits Socioafectiva: té un bon comportament i la tracte per igual

2. En quines dimensions del desenvolupament es mostren més desenvolupats respecte dels seus congèneres criats en llibertat?

Les dimensions de desenvolupament es mostren més desenvolupats dels seus gèneres criats en llibertat són la cognitiva, la socioafectiva i lingüística.

3. Si comparen les competències d´aquests bonobos amb les d´un infant humà, a quina edat mental humana creus que es correspondrien?

Als 5-6 anys, perquè mostren semblances físiques i mentals.

4. Creus que el desenvolupament dels bonobos té un sostre? Fins on creus possible que puguin arribar en el seu desenvolupament? Per què?

Sí, creiem que té un sostre. Fins adquirir més capacitats bàsiques, ja que encara que li ensenyen més, la seva capacitat no anirà més enllà, és a dir, no pot arribar al mateix coneixement que l´esser humà. Podran saber coses però sense una profunda qualitat.

5. Creus que la participació en activitats culturals humanes ha modificat la ment d´aquests bonobos? Raona la teva resposta.

Sí, perquè les seves dimensions del desenvolupament i les seves habilitats han augmentat en l´ensenyament dels essers humans, al llarg del procés d’aprenentatge la ment del bonobo a anat desenvolupant-se més i més.

6. Què creus que passaria amb aquests bonobos si els re-introduíssim al seu hàbitat natural?

Doncs, que el bonobo perdrà tots els coneixements adquirits, al no continuar desenvolupant-los, és a dir, al procés d´aprenentatge. Creiem que sí que sobreviuria, perquè al veure com es desenvolupen els seus companys per mera imitació seguiria amb els seus instints.

7. Creus que aquest tipus d´investigació vulnera els drets dels animals? Per què?

No, perquè en cap moment no vulneres al animal, ja que és un procés lent i continu, no maltractes al animal d’una manera física ni psicològica.

Preguntes de reflexió final:

- L´aprenentatge d´aquests bonobos, des de quina o quines perspectives teòriques creus que se l´han plantejat els investigadors? Raona la teva resposta.

Una de les perspectives teòriques que s´utilitzaria és la GENÉTICA-CONSTRUCTIVA (PIAGET), perquè a través de processos de aprenentatge van construint el coneixement del bonobo, es produeixen uns intercanvis entre el bonobo i l’entorn. No obstant, també és donen altres perspectives d’igual o superior importància, com el CONDUCTISME, ja que es treballa amb el bonobo des d’una perspectiva estímul-resposta, recompensant al bonobo per cada cosa acertada que realitza, i també es dona la perspectiva de VIGOTSKY, ja que el desenvolupament del bonobo es fa amb relació amb el seu entorn social.

- Després d´analitzar el video de Kanzi, dóna la teva opinió sobre quin tipus de relació podem establir entre aprenentatge i desenvolupament.

La relació que podem establir és molt important, ja que a través dels conceptes assolits es va produint el desenvolupament gradual del bonobo. Creiem que tindria més pes el concepte d’aprenentatge degut a que sense el aprenentatge el desenvolupament del bonobo seria molt més lent i diríem que quasi impossible.

- Que ens aporta a l’estudi del desenvolupament humà i en el debat sobre l’herència i l’ambient l’estudi dels ximpanzés?

Aquest estudi creiem que ens fa l’aportació de saber que un ximpanzé és pot desenvolupar fora del seu ambient amb la mateixa genètic utilitzant uns processos de aprenentatge. A més a més, la seva herència influeix en la mesura en que el ximpanzé per molt d’aprendre com un humà mai arribarà al seu nivell i si el deixéssim en el seu ambient el ximpanzé tornaria als seus principis segurament.